lunes, 12 de marzo de 2012

My own stories: Historia + Poema + Teatro



Hola!! Este fin de semana tenia de deberes de catalán escribir una historia, pasarla a teatro y luego a poema. Os lo voy a poner para que me digáis que os parece. :) La verdad que lo que más me ha costado ha sido pasarlo al teatro y a poema. Está en catalán pero es que sino el poema no rimaba.

AMOR ETERN


16 de Maig de 1338
Avui era l’aniversari de la Neus. Al despertar-se, va notar que una alegria immensa li envaïa tot el cos. Va decidir regalar-se uns instants per gaudir d’aquella sensació tan bonica que només apareixia aquell dia de l’any. Acte seguit, va aixecar-se i va córrer cap al saló principal del castell, on hi havia una gran pila de regals que esperaven ser oberts. Va observar-los durant una estona, intentant encertar que podien ser. Després va córrer cap a l’habitació dels pares, i va despertar-los a crits. Els pares, endormiscats van felicitar-la mentre tornaven a adormir-se. La Neus va insistir:
-       Però puc obrir ja els regals?
-       Sí, filla, sí. Però deixa’ns dormir a la teva mare i a mi, que és diumenge – va rondinar el pare.
La Neus va tornar corrents cap al saló, i va començar a desembolicar els regals. Hi havia tres vestits de festa, preciosos, decorats amb brodats fets amb fil d’or; també hi havia un munt de collarets, fermalls, anells i d’altres joies; també hi havia una pila de rams de flors, postals i cartes d’amor d’admiradors. També va trobar un paquet molt bonic, dins del que hi havia un anell de compromís preciós. Era de l’Uri, el seu promès. Al setembre es casarien i així unirien els seus regnes. A més, la Neus i l’Uri es coneixien de petits i ja havien quedat que es prometrien quan fossin més grans. I avui, que la neus complia 16 anys, l’Uri li recordava que tan sols faltaven quatre mesos per que estiguessin junts per sempre.
A la tarda, l’Uri va venir a buscar-la i tots dos van anar a donar un volt pels camps propers al castells d’Aiguamarina, el castell dels pares de la Neus. Junts van baixar després cap a la platja, on es van dir tendres paraules i es van abraçar, jurant-se un amor etern. Aquella nit va haver una gran festa al castell amb motiu del setzè aniversari de la Neus. Va ser una nit meravellosa, i la Neus la va passar rodejada dels seus amics. L’endemà la Neus es va despertar pensant que havia durat massa poc aquell dia tan perfecte. La vida de la Neus va seguir igual que sempre, sense cap canvi, excepte que ella va contar amb més afany els dies que faltaven pel casament. Però un dia, la seva vida va donar un gran gir.
Juliol de 1338
La guerra havia arribat als regnes d’Aiguamarina, d’Eraldar i d’altres regnes veïns. Tothom estava molt espantat al castell d’Aiguamarina, i els pares de la Neus van prohibir a tothom que contessin a la filla el que passava. La Neus seguia vivint en el seu món feliç, aliena a tots aquests problemes. Finalment, un dia, la mare va entrar a l’habitació de la Neus, on la noia observava per la finestra els jardins florits de palau.
-       Neus, t’he de dir una cosa molt important – digué la mare molt seriosa.
-       Que passa, mare?? – va preguntar la Neus espantada en veure la cara de la mare.
-       El nostre regne està en guerra. A finals de juny ja ens ho temíem, i a principis d’aquest mes n’hem tingut la confirmació. Ahir el teu pare va marxar amb un exèrcit de 5.000 homes cap a la frontera. El regne dels pares de l’Uri també estan en guerra. A hores d’ara ja s’haurien d’haver trobat els dos exèrcits.
-       I... l’Uri? – s’atreví a preguntar la Neus, tot i que ja temia la resposta que li donaria la mare.
-       Ha acompanyat al seu pare.
La Neus notà com els ulls se li omplien de llàgrimes que no pogué reprimir, i esclatà en un plor desesperat. La mare la consolà.
-       Els nostres exèrcits són molt poderosos. Si tot va bé, al setembre estaran de tornada.
-       I el nostre compromís?? Ens havíem de casar al setembre!!
-       Has de fer el cor fort, reina. Però ara deixa de plorar i agafa una bossa amb les coses més imprescindibles, que ens anem al castell d’Eraldar, amb la mare i la germana de l’Uri. A més, aquell castell es més poderós i estarem més protegides.
La Neus assentí i agafa una bossa on posà uns quants vestits i sobretot, la capseta amb l’anell que l’Uri li havia regalat per l’aniversari. Acte seguit, mare i filla se n’anaren cap al castell d’Eraldar, amb un seguici de criats, donzelles i de soldats.
L’endemà d’haver arribat al castell, la Neus es passa el dia jugant amb la Nida, la germana petita de l’Uri, que tot just havia complert els 5 anys. Així aconseguia oblidar el mal tràngol pel que estava passant. La mare i la Nilob, la mare de l’Uri, es passaven tot el dia juntes fent llargues passejades pel castell, mentre s’expressaven els seus temors mutus respecte als marits i al fill que tenien a la guerra. I de mica en mica, els dies van anar passant.
Un matí, un missatger de l’exèrcit va travessar les muralles d’Eraldar amb una carta urgent per a la reina. Aquella carta va ser com una gerra d’aigua freda per a tothom. Els pare de la Neus i el de l’Uri havien mort en la batalla. De l’Uri, no se’n sabia res. La mare i  la Neus van passar molts dies juntes, plorant la mort del marit i pare. La mare segurament no se’n recuperaria mai, perquè l’estimava més que a ella mateixa. La Nida i la Nilob també van plorar la mort del pare i marit, tot i que la petita Nida encara no entenia que estava passant. Un cop superada la tragèdia de la mort del pare, la Neus va començar a preocupar-se per l’Uri, que no se sabia on parava.
Van passar mesos i mesos i no se sabia res del noi. Quan va arribar l’hivern, tothom ja el va donar per mort.



Gener de 1339
La Neus havia renunciat a creure que l’Uri era mort, però poc a poc, ho va anar acceptant. Les quatre dones de palaus estaven molt primes i ulleroses, ja que per les nits els costava de dormir. Un dia, va aparèixer un altre missatger de l’exèrcit. La Neus ja es temia que vindria a avisar de la mort de l’Uri; però no. La guerra havia acabat. L’exèrcit dels regnes d’Aiguamarina i d’Eraldar havien obtingut la victòria, conquerint així les terres del regne enemic. Però, ¿quin sentit tenia això, ara? El pare, l’Uri i el rei d’Eraldar havien mort. ¿Que més donava guanyar o perdre, ara?
La mare i la Neus van decidir quedar-se un parell de mesos més al castell d’Eraldar, perquè així totes juntes compartien les penes.
Març de 1339
Ja només faltava una setmana perquè la Neus i la mare tornessin a casa. I un dia, de sobte, un grup d’uns 30 homes va arribar al castell d’Eraldar. I, ¿sabeu qui estava, dins d’aquell grup? L’Uri!!! En veure’l, la Neus pensava que ja veia visions, de la pena que tenia al cor. Però no era cap visió, ja que la va saludà amb la mà i va cridar el seu nom. La Neus va córrer cap a ell i els dos joves es van fondre en una abraçada en la que s’ho van dir tot: el que havien patit per la vida de l’altre, el molt que s’havien trobat a faltar, la tristor per la mort dels pares, l’alegria pel final de la guerra, l’emoció d’haver-se retrobat... L’Uri també va abraçar la mare i la germana, i tots junts van plorar per la pèrdua del pare. Ara l’Uri era l’home de la família.
Al vespre, els contà com s’havia amagat al bosc amb uns quants homes i com havien sobreviscut. Però això ara no es tan important. El més important es que sapigueu que al setembre, la Neus i l’Uri van casar-se com haurien d’haver fet fa un any. I des d’aleshores van viure junts per sempre, enamorats com quan eren joves, mai van deixar d’estimar-se i van regnar junts els dos regnes durant molts anys.


POEMA

Ell ja no és al meu costat;
Se n’ha anat i potser mai tornarà.
Jo, que vivia en el meu món encantat,
En un lloc ple de tristor m’he despertat.

En somnis el vec i em somriu,
Com si mai ens haguéssim separat.
Però en canvi, no sé si es mort o viu;
Lluitant per la nostra terra o ferit vora al riu.

El sentiment de pena es molt inoportú,
I no puc fer res per esquivar-lo.
                                  Sempre apareix quan penso en tu.
Ho superaré en el futur.


TEATRE

Introducció. Bran entra en escena.
BRAN: - Em dic Bran i sóc un simple missatger de l’exèrcit. Vaig estar present en la guerra entre els regnes d’Aiguamarina i d’Eraldar contra els exèrcits del regne de Ratoskr. I us vull explicar la història d’amor entre l’Uri d’Eraldar i la Neus d’Aiguamarina. Una història d’un amor pur com la rosada en un matí de primavera, apassionat com les flames del major incendi i fort com la pedra, un amor en el que mai van dubtar de l’estimació per l’altre.
En Bran se’n va i començar l’escena I, al castell d’Aiguamarina. Entra en escena la Neus, que es troba dormint al seu llit.
NEUS (endormiscada): - Visca!! Avui és el meu aniversari. Ja tinc 16 anys!! Què m’hauran regalat?? Joies, vestits, llibres... Vaig a veure-ho.
La Neus es dirigeix cap al saló del castell, que està ple de regals.
NEUS: - Quants regals!!!!! Aquest que serà? I aquest? Aquest sembla aquell llibre que em volia regalar l’oncle... Vaig a despertar als pares, així podré obrir els regals.
La Neus córrer cap a l’habitació dels pares. Entren en escena el rei Eddar i la reina Marian d’Aiguamarina, els pares de la Neus. Estan dormint al seu llit.
NEUS (emocionada): - Desperteu!! Desperteu!!! Desperta pare!! Desperta mare!! Va, vinga, desperteu que és el meu aniversari!!
Els pares donen mitja volta i segueixen dormint. Rondinen una mica.
NEUS: - Puc obrir ja els regals?
REI EDDAR: - Sí, obre els regals, però deixa dormir a la mare i a mi.
La Neus torna corrents al saló i obre tots els regals. Obre un paquet petit on hi ha un anell de compromís.
NEUS: - L’anell és de l’Uri!!! Es l’anell del nostre casament!!!
Fi de l’escena I.
Comença l’escena II, a la platja. Entren en escena l’Uri i la Neus.
URI: - T’estimaré sempre, Neus. Tinc moltes ganes de que sigui ja setembre; aleshores estarem junts per sempre.
Els dos joves s’abracen. Fi de l’escena II.

Comença l’escena III. A l’habitació de la Neus. Entren en escena la Neus, que mira per la finestra i la mare, que entra per la porta molt seriosa.
REINA MARIAN: - Neus, t’he de dir una cosa molt important.
NEUS (espantada): - Què passa, mare?
REINA MARIAN: - El nostre regne està en guerra. A finals de juny ja ens ho temíem, i a principis d’aquest mes n’hem tingut la confirmació. Ahir el teu pare va marxar amb un exèrcit de 5.000 homes cap a la frontera. El regne dels pares de l’Uri també estan en guerra. A hores d’ara ja s’haurien d’haver trobat els dos exèrcits.
NEUS: - I... l’Uri?
REINA MARIAN: - Ha acompanyat al seu pare.
La Neus comença a plorar. La mare la consola.
REINA MARIAN: - Els nostres exèrcits són molt poderosos. Si tot va bé, al setembre estaran de tornada.
NEUS: - I el nostre compromís?? Ens havíem de casar al setembre!!
REINA MARIAN: - Has de fer el cor fort, reina. Però ara deixa de plorar i agafa una bossa amb les coses més imprescindibles, que ens anem al castell d’Eraldar, amb la mare i la germana de l’Uri. A més, aquell castell es més poderós i estarem més protegides.
La mare es retira. La Neus prepara la seva bossa. Fi de l’escena III.
Comença l’escena IV al castell d’Eraldar. Entra en escena la reina Marian d’Aiguamarina (mare de la Neus) i la reina Nilob d’Eraldar.
REINA MARIAN: - Hola estimada! Hem vingut tal com havíem acordat.
REINA NILOB: - Millor, així ens farem companyia mentre els nostres marits i el meu fill són a la guerra.
Fi de l’escena IV.
Comença l’escena V. Al castell d’Aiguamarina. Entren en escena en Bran (un missatger de l’exèrcit), la Neus, la reina Marian d’Aiguamarina, la reina Nilob d’Eraldar i la Nida, filla de la reina Nilob.
BRAN: - Missenyora, us porto una mala notícia.
REINA NILOB: - Parleu, jove, us ho ordeno!
BRAN:  - El meu senyor, el rei Jon d’Eraldar i el rei Eddar d’Aiguamarina han estat ferits i morts en combat. Del príncep Uri no se’n tenen notícies.
Les dues reines, la Neus i la Nida esclaten en un plor desesperat. Fi de l’escena V.
Comença l’escena VI. Ja és primavera. Ens trobem al castell d’Eraldar. Entren  en escena en Bran, la reina Nilob i la reina Marian.
BRAN: - Missenyora, la guerra ha acabat. El nostre bàndol ha obtingut la victòria i hem conquerit el regne de Ratoskr.
REINA NILOB: - Enhorabona. Seguiu aquest criat a la cuina que us doni menjar i beure per a vostè i aneu a buscar els homes que hagin sobreviscut. Estan tots convidats a un gran banquet al castell.
En Bran es retira.
REINA MARIAN: - Per fi ha acabat aquesta tragèdia. Però que més dóna això, ja?
REINA NILOB: - Tens raó. Encara que hàgim conquerit el regne de Ratoskr hem perdut els marits i jo el fill.
Les dues reines s’abracen i ploren.
REINA MARIAN: - Doncs si la guerra ja ha acabat, jo i la Neus ens tornarem cap a casa.
REINA NILOB: - No marxeu, encara! Quedeu-vos un parell de mesos més!!!
REINA MARIAN: - D’acord, així ho farem.
Fi de l’escena VI.
Comença l’escena VII, al castell d’Eraldar. Falten dues setmanes per que la Neus i la mare tornin a casa. Entren en escena la Neus, la Nida, la reina Marian d’Aiguamarina i la reina Nilob d’Eraldar. Un grup de 30 homes s’acosta. La Neus corre a abraçar a un jove.
NEUS: - Uri, ets tu, Uri!!!! Ja sabia jo que no podies ser mort.
URI: - Neus!! No saps com t’he trobat a faltar. Cada segon era un pensament per a tu.
L’Uri, la Nida i la reina Nilob d’Eraldar s’abracen. Junts ploren per la mort del pare.
Fi de l’escena VII.
Epíleg. Entra en escena en Bran.
BRAN: - Heu de saber que, al setembre, la Neus i l’Uri van casar-se com haurien d’haver fet fa un any. I des d’aleshores van viure junts per sempre, enamorats com quan eren joves, mai van deixar d’estimar-se i van regnar junts els dos regnes durant molts anys.

¿Que os ha parecido??? ¿Os ha gustasdo??? Dejadme vuestros comentarios aquí abajo!!!

3 comentarios :

  1. ¡Hola!
    No me ha gustado mucho la historia... me ha parecido muy subrrealista incluso para mi gusto (y eso que a mi no me gustan las cosas realistas...) vv'
    ¡Besitos!

    ResponderEliminar
  2. Acabo de abrir mi marca online de accesorios y hay un sorteo, alomejor te interesa! :) Se sortean cositas muy monas. Un beso!

    http://miss-velours.blogspot.com/2012/03/miss-velours-giveaway.html

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Holaa! Pues a ver, Popteen de marzo! he encontrado este link:
      http://jmagazinescans.livejournal.com/1230746.html

      que parece bueno, pero es que yo me las bajaba de un site que cerro, y ahora me las compro, las puedes encontrar en la tienda "Continuara" en Via layetana, en barcelona mismo! Siento no poder ser de mas ayuda, si encuentro algun site te lo dire! :) besos!

      Eliminar

Exprésate, eres libre de dejar tu opinión. Recuerda que el blog existe por y para vosotros, pero:

-Los comentarios ofensivos contra mí o cualquier cuenta se eliminarán.
-No me dejes enlaces, si quieres que te afilie o cualquier cosa, contáctame.
-Se aceptan críticas constructivas siempre y cuando sean respectuosas.
-NO AL SPAM, POR FAVOR. Ni a los anónimos. Esos comentarios serán borrados.